dilluns, 26 de gener del 2009
Barem 100. Setmana 4
Una setmana tranquil·la, no he sortit a observar ocells, he fet altres coses. Però he pogut veure un parell de noves espècies.
39.Pinsà comú Fringilla coelebs
40.Cornella Corvus corone
39.Pinsà comú Fringilla coelebs
40.Cornella Corvus corone
Lliçó 5: Comportament en un amagatall
Els amagatalls de les zones humides són infraestructures per poder observar amb comoditat els ocells. N'hi han que són simples manpares de fusta amb escletxes i alguns són plataformes elevades. Però els més comuns són casetes d'obra o de fusta amb bancs a l'interior per poder observar els ocells amb comoditat.
La funció d'aquest amagatalls es poder veure els ocells sense que ells et vegin i s'espantin. Els ocells s'acostumen a allò que veuen normalment i s'espanten per qualsevol cosa que no coneixen. És curiós al Delta del Llobregat com ignoren la sorollada dels avions a l'aterrar i enlairar-se i s'envolen si trenques una branqueta al seu costat. Els ocells s'han acostumat a veure aquestes estructures.
El que haurem de fer dintre d'un amagatall és evitar que els ocells detectin la nostra presència a dintre. A l'entrar obrirem les petites finestres amb molt de compte i no farem soroll i ens haurem de mantenir en silenci o parlant molt fluixet amb el company, els amagatalls permet veure i comentar amb el company però sempre xiuxiuejant-li. Si tenim ganes de xerrar ens anem fora.
Una altra de les coses que no haurem de fer es treure les mans, els objectius de les càmeres o els prismàtics per les finestretes. Els ocells els podrien veure. Últimament veig molta gent que aprofita els marcs per aguantar els seus objectius.
Dintre un amagatall ens trobarem amb molt tipus de gent: experts que val la pena escoltar-los, segur que veuen moltes més coses que nosaltres o pregunta'ls-hi sense complexes. Normalment aquest gremi és molt amable, però sempre hi ha excepcions com a tot arreu. I gent que ve a passar la tarda i que es queixa si no veu els ocells que hi ha a les làmines, com si fos un parc zoològic. La cosa més “curiosa“ que m'ha passat era un home que es queixava que el Bernat Pescaire estava a l'esquerra del llac quan al dibuix divulgatiu l'havien pintat a la dreta!
Això es el que veurem quan obrim la finestra d'un hyde, sense presses aneu mirant tot el que veieu, amb la guia al davant si voleu, sense complexes. I no tingueu massa pressa al marxar a poc a poc arribaran nous ocells i descobrireu més coses.
A mi cada cop que obro la finestra d'un hyde és com si obrís un regal d'aniversari: la sensació del què hi haurà és fantàstica.
La funció d'aquest amagatalls es poder veure els ocells sense que ells et vegin i s'espantin. Els ocells s'acostumen a allò que veuen normalment i s'espanten per qualsevol cosa que no coneixen. És curiós al Delta del Llobregat com ignoren la sorollada dels avions a l'aterrar i enlairar-se i s'envolen si trenques una branqueta al seu costat. Els ocells s'han acostumat a veure aquestes estructures.
El que haurem de fer dintre d'un amagatall és evitar que els ocells detectin la nostra presència a dintre. A l'entrar obrirem les petites finestres amb molt de compte i no farem soroll i ens haurem de mantenir en silenci o parlant molt fluixet amb el company, els amagatalls permet veure i comentar amb el company però sempre xiuxiuejant-li. Si tenim ganes de xerrar ens anem fora.
Una altra de les coses que no haurem de fer es treure les mans, els objectius de les càmeres o els prismàtics per les finestretes. Els ocells els podrien veure. Últimament veig molta gent que aprofita els marcs per aguantar els seus objectius.
Dintre un amagatall ens trobarem amb molt tipus de gent: experts que val la pena escoltar-los, segur que veuen moltes més coses que nosaltres o pregunta'ls-hi sense complexes. Normalment aquest gremi és molt amable, però sempre hi ha excepcions com a tot arreu. I gent que ve a passar la tarda i que es queixa si no veu els ocells que hi ha a les làmines, com si fos un parc zoològic. La cosa més “curiosa“ que m'ha passat era un home que es queixava que el Bernat Pescaire estava a l'esquerra del llac quan al dibuix divulgatiu l'havien pintat a la dreta!
Això es el que veurem quan obrim la finestra d'un hyde, sense presses aneu mirant tot el que veieu, amb la guia al davant si voleu, sense complexes. I no tingueu massa pressa al marxar a poc a poc arribaran nous ocells i descobrireu més coses.
A mi cada cop que obro la finestra d'un hyde és com si obrís un regal d'aniversari: la sensació del què hi haurà és fantàstica.
dimecres, 21 de gener del 2009
Material: L'eina d'escriptura
Per prendre notes i anotar les teves observacions al teu quadern de camp és imprescindible una eina d’escriptura. Entre els ornitòlegs aficionats sempre s’ha considerat que el bolígraf Bic de color blau és el que presenta millors prestacions; jo te’l recomano. Si vols realitzar esbossos és imprescindible portar diferents dureses de llapis diferents.
Oi que penses que això és una estupidesa? mentres escrigui tant dona oi? Agafaràs el primer que trobis. Doncs pensa el mateix en els altres elements. Si tu tens uns prismàtics i una guia tens tot l’imprescindible per observar ocells amb tota la tranquil·litat del món. No et deixis intimidar pels telescopis terrestres ni els objectius de metre i mig que veuràs al amagatalls. Són elements secundaris que ajuden però tu vas perfectament equipat per iniciar-te en aquest món.
Oi que penses que això és una estupidesa? mentres escrigui tant dona oi? Agafaràs el primer que trobis. Doncs pensa el mateix en els altres elements. Si tu tens uns prismàtics i una guia tens tot l’imprescindible per observar ocells amb tota la tranquil·litat del món. No et deixis intimidar pels telescopis terrestres ni els objectius de metre i mig que veuràs al amagatalls. Són elements secundaris que ajuden però tu vas perfectament equipat per iniciar-te en aquest món.
dilluns, 19 de gener del 2009
Lliçó 4: les parts d'un ocell
Per entendre les descripcions de les guies hauràs de conèixer les parts d'un ocell. Ara comencem per les més significatives, les que sortiran perquè en molts ocells ens el permeten identificar. Ja ho ampliarem més endavant.
Carpó: és la zona que uneix la cua amb el cos en molts ocells té un color molt diferenciat i al vol es veu molt.
Capell: és la part superior del cap, rep altres noms com pili.
Plomes d'un ocell.
Les rectrius externes: Les rectrius són les plomes de la cua i les exteriors les de la punta de la cua, també són molt característiques en alguns ocells.
Primàries i secundàries: són les plomes de les ales, les més exteriors són les primàries.
Mirallet o espill: és aquesta zona de les ales però només als ànecs , en aquest cas seria incorrecte.
També en les descripcions s'utilitzen les franges alars i oculars, que senzillament són línies en el plomatge dels ocells a les ales o al voltant del ulls. En les franges oculars convé fixar-se si són per sota , sobre o travessant l'ull. I quan parlen d'un anell ocular és una rodona que envolta l'ull. Però tot això s'entén fàcilment i sinó només cal mirar les il·lustracions.
Carpó: és la zona que uneix la cua amb el cos en molts ocells té un color molt diferenciat i al vol es veu molt.
Capell: és la part superior del cap, rep altres noms com pili.
Plomes d'un ocell.
Les rectrius externes: Les rectrius són les plomes de la cua i les exteriors les de la punta de la cua, també són molt característiques en alguns ocells.
Primàries i secundàries: són les plomes de les ales, les més exteriors són les primàries.
Mirallet o espill: és aquesta zona de les ales però només als ànecs , en aquest cas seria incorrecte.
També en les descripcions s'utilitzen les franges alars i oculars, que senzillament són línies en el plomatge dels ocells a les ales o al voltant del ulls. En les franges oculars convé fixar-se si són per sota , sobre o travessant l'ull. I quan parlen d'un anell ocular és una rodona que envolta l'ull. Però tot això s'entén fàcilment i sinó només cal mirar les il·lustracions.
Material : El quadern de notes
El quadern de camp és, dels elements imprescindibles, el que més ha canviat en els últims anys. Abans el quadern de camp era això un quadern, llibreta... on recollies les teves informacions. Quines informacions? Doncs bàsicament: el dia, el lloc i quines espècies havies contemplat i tot allò que et sembles interessant: nombre d'exemplars, madurs, immadurs, comportaments estranys... Ara no et recomano aquest sistema. El millor és que tinguis una base de dades on recullis aquestes mateixes informacions però que et serà molt més útil a l'hora d'extreure les informacions. Per exemple: on he vist un determinat ocell ? quines espècies he vist el mes de març ? ... per això una base de dades et serà molt més útil. No et deixis tot allò que et sembli interessant. Encara que pensis el contrari d'aquí un temps no te'n recordaràs o en dubtaràs. I millor tenir un excés que un defecte d'informació.
Jo m'estic preparant una nova amb Acces però no és res de l'altre món. Quan estigui una mica més elaborada us la passaré. Simplement és una taula que recull la informació i una altra taula lligada on hi han totes les espècies que he observat i vaig ampliant. Aquesta segona taula em serveix de formulari. Així quan arribo l'únic que haig de fer és al formulari marcar les espècies que he vist i anotar el dia i lloc i on he fet les observacions. Em resulta molt pràctic.
D'altra banda encara que ara et semblin que les teves anotacions són incompletes igualment d'aquí un temps en podràs treure informació. Per exemple quan les comparis amb les dels propers anys no podràs dir que ara hi han moltes més espècies d'ocells, simplement al principi en reconeixies poques. Però sí, que podràs mirar quan van arribar o quan van marxar les que ara et capaç de reconèixer i dir si són estivals o hivernats... Per exemple podràs veure quan han arribat les orenetes... totes les informacions són útils. I no deixis d'anotar quan identifiques per primer cop una espècie ( fer un bimbo en el nostre món) perquè d'aquí un temps et farà il·lusió recordar-ho.
Jo m'estic preparant una nova amb Acces però no és res de l'altre món. Quan estigui una mica més elaborada us la passaré. Simplement és una taula que recull la informació i una altra taula lligada on hi han totes les espècies que he observat i vaig ampliant. Aquesta segona taula em serveix de formulari. Així quan arribo l'únic que haig de fer és al formulari marcar les espècies que he vist i anotar el dia i lloc i on he fet les observacions. Em resulta molt pràctic.
D'altra banda encara que ara et semblin que les teves anotacions són incompletes igualment d'aquí un temps en podràs treure informació. Per exemple quan les comparis amb les dels propers anys no podràs dir que ara hi han moltes més espècies d'ocells, simplement al principi en reconeixies poques. Però sí, que podràs mirar quan van arribar o quan van marxar les que ara et capaç de reconèixer i dir si són estivals o hivernats... Per exemple podràs veure quan han arribat les orenetes... totes les informacions són útils. I no deixis d'anotar quan identifiques per primer cop una espècie ( fer un bimbo en el nostre món) perquè d'aquí un temps et farà il·lusió recordar-ho.
Concurs fotogràfic. Setmana 4
Lloc: el Delta del Llobregat (Zona humida)
Comencem amb els ocell de zones humides, encara que els anirem barrejant amb els de zones urbanes. Per començar peixet, peixet... molt fàcil.
Comencem amb els ocell de zones humides, encara que els anirem barrejant amb els de zones urbanes. Per començar peixet, peixet... molt fàcil.
Barem 100. Setmana 3
Una escapada matinal al Delta del Llobregat m'ha permès augmentar un xic més la llista. I amb una altra satisfacció especial el Becut no l'havia vist mai abans, dues espècies mai vistes en dues setmanes! I una altra més personal un Bernat pescaire sortint de la feina, m'ha alegrat el dia. El becut l'he posat com a fotografiat però l'únic que tinc és una taca marró. A part de molts ocells que encara no sé identificar però que ja cauran.
36.Martinet de nit (f) Nycticorax nycticorax
37.Martinet blanc (f) Egretta garcetta
38.Becut (f) Numenius arquata
36.Martinet de nit (f) Nycticorax nycticorax
37.Martinet blanc (f) Egretta garcetta
38.Becut (f) Numenius arquata
dimecres, 14 de gener del 2009
Aiguamolls de l'Empordà
Tipologia: ZONA HUMIDA
Localitat: Castelló d'Empúries
Accessos:
Tren: estació de ferrocarril de Figueres a 12 km
Autobús: fins a Castelló d'Empúries a 4 km del centre d'informació
Carretera: Autopista AP-7 o N-II després anar cap a Roses. Des de Castelló d'Empúries agafar la carretera cap a Sant Pere Pescador, el centre d'informació està al quilòmetre quatre. Des de Castelló perfectament senyalitzat.
Centre d’informació el Cortalet
Telèfon: 972 454 222
Horari:
del 1/04 fins 31-11 de 9:30 a 14:00 i de 16:30 a 19:00
del 1/10 fins 31/03 de 9:30 a 14:00 i 15:30 a 19:00
Un dels nostres grans Parcs Naturals i un dels llocs que si segueixes amb aquesta afició segur que hi acabaràs anant-hi. Disfru-ta'l val molt la pena. Ple d'amagatalls al voltant dels estanys. S'hi ha d'anar uns quants cops a l'any per veure els canvis a l'avifauna.
Al parc hi han quatre itineraris.
Itinerari 1: Cortalet – Mas de Matà: surt del centre d'informació i ressegueix l'estany del Cortalet.
Itinerari 2 : ressegueix l'estany de la Massona fins a la platja.
Aquest itineraris són fàcilment enllaçables i jo diria imprecindibles, ells sols ja et poden durar tot un dia. Si tens poc temps fes-ne un dels dos.
Aquest dos itineraris els deixaria per una segona visita o si hi vas més d'un dia.
Itinerari 3 : Les llaunes és l'itinerari de la platja està tancat a l'època de reproducció de les aus marines. ( Obert del 15/07 al 30/09)
Itinerari 4: del Cortalet als estanys d'Europa, és ben bé mitja hora de caminada. Es pot fer en bicicleta i a vegades l'estany està dessecat. Malgrat tot es poden fer observacions interessants al camí d'anada.
Localitat: Castelló d'Empúries
Accessos:
Tren: estació de ferrocarril de Figueres a 12 km
Autobús: fins a Castelló d'Empúries a 4 km del centre d'informació
Carretera: Autopista AP-7 o N-II després anar cap a Roses. Des de Castelló d'Empúries agafar la carretera cap a Sant Pere Pescador, el centre d'informació està al quilòmetre quatre. Des de Castelló perfectament senyalitzat.
Centre d’informació el Cortalet
Telèfon: 972 454 222
Horari:
del 1/04 fins 31-11 de 9:30 a 14:00 i de 16:30 a 19:00
del 1/10 fins 31/03 de 9:30 a 14:00 i 15:30 a 19:00
Un dels nostres grans Parcs Naturals i un dels llocs que si segueixes amb aquesta afició segur que hi acabaràs anant-hi. Disfru-ta'l val molt la pena. Ple d'amagatalls al voltant dels estanys. S'hi ha d'anar uns quants cops a l'any per veure els canvis a l'avifauna.
Al parc hi han quatre itineraris.
Itinerari 1: Cortalet – Mas de Matà: surt del centre d'informació i ressegueix l'estany del Cortalet.
Itinerari 2 : ressegueix l'estany de la Massona fins a la platja.
Aquest itineraris són fàcilment enllaçables i jo diria imprecindibles, ells sols ja et poden durar tot un dia. Si tens poc temps fes-ne un dels dos.
Aquest dos itineraris els deixaria per una segona visita o si hi vas més d'un dia.
Itinerari 3 : Les llaunes és l'itinerari de la platja està tancat a l'època de reproducció de les aus marines. ( Obert del 15/07 al 30/09)
Itinerari 4: del Cortalet als estanys d'Europa, és ben bé mitja hora de caminada. Es pot fer en bicicleta i a vegades l'estany està dessecat. Malgrat tot es poden fer observacions interessants al camí d'anada.
dilluns, 12 de gener del 2009
Concurs fotogràfic. Setmana 3
LLoc: Un parc de Mataró (Zona urbana).
Aquesta setmana ho posem un xic més difícil, tampoc no gaire!
Aquesta setmana ho posem un xic més difícil, tampoc no gaire!
Barem 100. Setmana 2
Aquesta setmana la llista ha augmentat de forma considerable. Sabia que passaria, al principi és molt fàcil i escapant-se, com he fet, als aiguamolls encara més. Però ara, m'hauré d'esforçar més. Reconèixer els ànecs i els ardeids és fàcil però si vull progressar m'hauré de d'endinsar en terrenys desconeguts. Una satisfacció personal, l'agró blanc no l'havia vist mai abans.
6.Blauet Alcedo atthis
7.Ànec cullerot (f) Anas clypeata
8.Xarxet(f) Anas crecca
9.Ànec coll-verd (f) Anas platyrynchos
10.Ànec griset Anas strepera
11.Oca vulgar (f) Anser anser
12.Bernat pescaire (f) Ardea cinerea
13.Esplugabous (f) Bubulcus ibis
14.Cigonya (f) Ciconia ciconia
15.Arpella vulgar Circus aeruginosus
16.Agró Blanc (f) Egretta alba
17.Pit Roig Erithacus rubecola
18.Fotja comuna (f) Fulica atra
19.Bacadell comú (f) Gallinago gallinago
20.Polla d'aigua (f) Gallinula chloropus
21.Gavià argentat Larus argentatus
22.Pardal comú (f) Passer domesticus
23.Faisà (f) Phaisianus colchicus
24.Corb Marí gros (f) Phalacrocorax carbo
25.Flamenc (f) Phoenicopterus leucorodia
26.Ànec blanc (f) Tadorna tadorna
27.Cabussó emplomallat (f) Podiceps cristatus
28.Tòrtora turca (f) Streptopelia decaocto
29.Estornell vulgar Sturnus vulgaris
30.Tallarol capnegre (f) Sylvia melanocephala
31.Cabusset (f) Tachybaptus ruficollis
32.Tord Turdus philomelos
33.Puput Upupa epops
34.Fredeluga (f) Vanellus vanellus
35.Xoriguer comú(f) Falco tinnunculus
6.Blauet Alcedo atthis
7.Ànec cullerot (f) Anas clypeata
8.Xarxet(f) Anas crecca
9.Ànec coll-verd (f) Anas platyrynchos
10.Ànec griset Anas strepera
11.Oca vulgar (f) Anser anser
12.Bernat pescaire (f) Ardea cinerea
13.Esplugabous (f) Bubulcus ibis
14.Cigonya (f) Ciconia ciconia
15.Arpella vulgar Circus aeruginosus
16.Agró Blanc (f) Egretta alba
17.Pit Roig Erithacus rubecola
18.Fotja comuna (f) Fulica atra
19.Bacadell comú (f) Gallinago gallinago
20.Polla d'aigua (f) Gallinula chloropus
21.Gavià argentat Larus argentatus
22.Pardal comú (f) Passer domesticus
23.Faisà (f) Phaisianus colchicus
24.Corb Marí gros (f) Phalacrocorax carbo
25.Flamenc (f) Phoenicopterus leucorodia
26.Ànec blanc (f) Tadorna tadorna
27.Cabussó emplomallat (f) Podiceps cristatus
28.Tòrtora turca (f) Streptopelia decaocto
29.Estornell vulgar Sturnus vulgaris
30.Tallarol capnegre (f) Sylvia melanocephala
31.Cabusset (f) Tachybaptus ruficollis
32.Tord Turdus philomelos
33.Puput Upupa epops
34.Fredeluga (f) Vanellus vanellus
35.Xoriguer comú(f) Falco tinnunculus
Material : Els prismàtics
Els prismàtics són un element que sempre t'acompanyaran durant les teves observacions. Són la eina bàsica d'un observador d'ocells i sense ells poca cosa podrem fer. Per tant, tenen molta importància.
Al contrari del que penses al principi, no necessites molts augments. L'habitual és entre 8 i 12 i no pensis que quan més augments millor, aquests són els ideals, no més. La qualitat d'un prismàtics es valoren amb la qualitat de les lents i no els augments; que no distorsionin, mantinguin els colors... Ens importa que als nostres prismàtics entrin molta llum. Més que veure una gran taca ens interessa veure els detalls clars, això per veure els ocells és bàsic. Amb un bons prismàtics més que molt aprop veuràs l'ocell clarament.
Molt més no et puc ajudar, no en sé gaire. Deixat aconsellar per un especialista. Pots trobar uns bons prismàtics entre 150 i 200 euros dic bons no genials. Recorda que els instruments òptics són cars però si divideixes el preu per les vegades que l'utilitzaràs és un preu molt barat.
No et puc dir quins tinc perquè estic pendent de comprarme'ns uns, no puc anar a veure ocells!! Ja et diré la meva elecció. Jo de tu aniria a l'Oryx (c/ Balmes Barcelona ) i em deixaria aconsellar. Fora de Barcelona no ho conec, ho sento.
Al contrari del que penses al principi, no necessites molts augments. L'habitual és entre 8 i 12 i no pensis que quan més augments millor, aquests són els ideals, no més. La qualitat d'un prismàtics es valoren amb la qualitat de les lents i no els augments; que no distorsionin, mantinguin els colors... Ens importa que als nostres prismàtics entrin molta llum. Més que veure una gran taca ens interessa veure els detalls clars, això per veure els ocells és bàsic. Amb un bons prismàtics més que molt aprop veuràs l'ocell clarament.
Molt més no et puc ajudar, no en sé gaire. Deixat aconsellar per un especialista. Pots trobar uns bons prismàtics entre 150 i 200 euros dic bons no genials. Recorda que els instruments òptics són cars però si divideixes el preu per les vegades que l'utilitzaràs és un preu molt barat.
No et puc dir quins tinc perquè estic pendent de comprarme'ns uns, no puc anar a veure ocells!! Ja et diré la meva elecció. Jo de tu aniria a l'Oryx (c/ Balmes Barcelona ) i em deixaria aconsellar. Fora de Barcelona no ho conec, ho sento.
dissabte, 10 de gener del 2009
Estany de Sils
Tipologia: ZONA HUMIDA
Localitat: Sils
Accessos: estació de ferrocarril de Sils
Carretera: Autopista AP-7 o N-II
Centre d’informació de l'Estany de Sils
Horari del Centre d’Informació de l’Estany de Sils
Divendres de 10.00h a 14.00h (ajuntament)
Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 14.00h (Temporània)
Telèfon: 972 168 285
E-mail: info@sils.es
El centre està situat a l'estació de ferrocarril.
És un lloc perfecte si no disposes de mitjà de transport propi, l'estany està a tocar de l'estació de ferrocarril, al costat de Sils. L'itinerari consisteix en donar una volta a l'estany i recórrer un tros d'una sèquia. Hi ha diversos amagatalls al llarg del trajecte que et permeten observar les aus amb comoditat.
Un bon lloc per iniciar-se i permet fer una escapada molt profitosa de mig dia. Un dels problemes de futur que presenta és que al estar tant proper al centre de població no es converteixi en un parc urbà.
Té un bon seguiment a la blogosfera.
estanydesils.blogspot.com
Blog escrit per un observador que hi descriu les seves observacions i moltes altres coses.
Tríptic del centre amb el llistat d'aus
Un tríptic d'informació del centre on hi han les aus que s'han observat a l'estany i la seva presència al llarg de l'any.
Planell del recorregut
Localitat: Sils
Accessos: estació de ferrocarril de Sils
Carretera: Autopista AP-7 o N-II
Permet complementar la visita amb una escapada als estanys de la Baixa Tordera.
Centre d’informació de l'Estany de Sils
Horari del Centre d’Informació de l’Estany de Sils
Divendres de 10.00h a 14.00h (ajuntament)
Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 14.00h (Temporània)
Telèfon: 972 168 285
E-mail: info@sils.es
El centre està situat a l'estació de ferrocarril.
És un lloc perfecte si no disposes de mitjà de transport propi, l'estany està a tocar de l'estació de ferrocarril, al costat de Sils. L'itinerari consisteix en donar una volta a l'estany i recórrer un tros d'una sèquia. Hi ha diversos amagatalls al llarg del trajecte que et permeten observar les aus amb comoditat.
Un bon lloc per iniciar-se i permet fer una escapada molt profitosa de mig dia. Un dels problemes de futur que presenta és que al estar tant proper al centre de població no es converteixi en un parc urbà.
Té un bon seguiment a la blogosfera.
estanydesils.blogspot.com
Blog escrit per un observador que hi descriu les seves observacions i moltes altres coses.
Tríptic del centre amb el llistat d'aus
Un tríptic d'informació del centre on hi han les aus que s'han observat a l'estany i la seva presència al llarg de l'any.
Planell del recorregut
dilluns, 5 de gener del 2009
Lliçó 3: identificació d'ocells.
Identificar ocells és com jugar al ¿Quién es quién? Només cal fer les preguntes adients que ens permetin anar descartant, fins que trobem el nostre. Al principi hauràs de fer moltes preguntes i mirar moltes coses, d'aquí un temps quan sàpigues que mirar, aniràs molt ràpid.
Recorda que la primera vegada que identifiquis un ocell hi pots estar una bona estona, però després quan el tornis a veure'l un altre dia el reconeixeràs ràpid. Ah! Era l'ocell que vaig veure a... I només amb una mica de pràctica, ja tindràs una pista del que pot ser. No miraràs les cinquanta làmines de la guia sols una o dues.
Quines són les preguntes?
Quina mida té?
Tothom sap com és un pardal, una merla i un colom. Només és tenir una idea. Una mica més gran que una merla i més petit que un colom. A les guies venen les mides dels ocells.
Quina forma té? El cos, les ales i la cua, el bec
El cos és rodó? o allargat? les ales punxagudes? rodones ? la cua és rodona? llarga? acaba en punta? I el bec llarg? O curt? Punxegut? O ample?
On l'he vist?
Estava a la ciutat? en un bosc? en una zona humida? En una clarina?. Malgrat que a vegades ens donen sorpreses és una bona pregunta.
Com es comporta?
Fa saltirons ? es creua al camí? està possat en un pal?
I dintre d'aquesta pregunta com vola? Com nada?
Moltes vegades si veus una cosa gran com un x, que es mou com un x. El més segur és que sigui un x.
Ara és quan has d'agafar la guia. Ja tindràs una petita idea. És un ànec, o un ardeids, un passeriforme, o un còrvids i només cal concretar una mica més. Ara ets quan t'has de fixar en les il·lustracions de la guia.
Quins trets característics té?
Hi han trets molt característics dels ocells que ens permeten diferenciar entre ells: el carpó, franges alars i oculars, les rectrius externes.... Ja hi haurà un post de les parts d'un ocell,i la nomenclatura de les seves franges i plomes.
Per acabar de confirmar has de mirar la descripció complerta de la guia i els mapes.
Es veu en aquest país? En aquesta època?
Això t'ajudarà el mapa. Si un ocell no es veu en la teva zona o no en aquesta època. Difícilment el podràs veure. Difícilment tampoc vol dir impossible.
I per acabar, recorda la lliçó 1 paciència company. A poc a poc agafaràs pràctica, i un cop ja has vist un ocell ràpidament el sabràs reconèixer el proper cop.
Quin cant té ?
Hi ha ocells molt difícils de veure però amb un cant molt característic però això ja no són lliçons bàsiques.
Recorda que la primera vegada que identifiquis un ocell hi pots estar una bona estona, però després quan el tornis a veure'l un altre dia el reconeixeràs ràpid. Ah! Era l'ocell que vaig veure a... I només amb una mica de pràctica, ja tindràs una pista del que pot ser. No miraràs les cinquanta làmines de la guia sols una o dues.
Quines són les preguntes?
Quina mida té?
Tothom sap com és un pardal, una merla i un colom. Només és tenir una idea. Una mica més gran que una merla i més petit que un colom. A les guies venen les mides dels ocells.
Quina forma té? El cos, les ales i la cua, el bec
El cos és rodó? o allargat? les ales punxagudes? rodones ? la cua és rodona? llarga? acaba en punta? I el bec llarg? O curt? Punxegut? O ample?
On l'he vist?
Estava a la ciutat? en un bosc? en una zona humida? En una clarina?. Malgrat que a vegades ens donen sorpreses és una bona pregunta.
Com es comporta?
Fa saltirons ? es creua al camí? està possat en un pal?
I dintre d'aquesta pregunta com vola? Com nada?
Moltes vegades si veus una cosa gran com un x, que es mou com un x. El més segur és que sigui un x.
Ara és quan has d'agafar la guia. Ja tindràs una petita idea. És un ànec, o un ardeids, un passeriforme, o un còrvids i només cal concretar una mica més. Ara ets quan t'has de fixar en les il·lustracions de la guia.
Quins trets característics té?
Hi han trets molt característics dels ocells que ens permeten diferenciar entre ells: el carpó, franges alars i oculars, les rectrius externes.... Ja hi haurà un post de les parts d'un ocell,i la nomenclatura de les seves franges i plomes.
Per acabar de confirmar has de mirar la descripció complerta de la guia i els mapes.
Es veu en aquest país? En aquesta època?
Això t'ajudarà el mapa. Si un ocell no es veu en la teva zona o no en aquesta època. Difícilment el podràs veure. Difícilment tampoc vol dir impossible.
I per acabar, recorda la lliçó 1 paciència company. A poc a poc agafaràs pràctica, i un cop ja has vist un ocell ràpidament el sabràs reconèixer el proper cop.
Quin cant té ?
Hi ha ocells molt difícils de veure però amb un cant molt característic però això ja no són lliçons bàsiques.
Barem 100. Setmana 1
Me passat la setmana a l'ordenador fent feina, així que pocs ocells he vist. Només els de ciutat que he pogut identificar sense prismàtics, quan anava d'un lloc a un altre.
1.Colom roquer (f) (sp domestica) Columba livia
2.Cuereta blanca (f) Motacilla alba
3.Cotxa fumada Phoenicurus ochruros
4.Merla Turdus merula
5.Garsa Pica pica
Posso (f) quan els he aconseguit fotografiar.
1.Colom roquer (f) (sp domestica) Columba livia
2.Cuereta blanca (f) Motacilla alba
3.Cotxa fumada Phoenicurus ochruros
4.Merla Turdus merula
5.Garsa Pica pica
Posso (f) quan els he aconseguit fotografiar.
diumenge, 4 de gener del 2009
Barem 100
Aquest és l'apartat personal del blog que tu pots fer per la teva banda.
Un objectiu per un any: Veure i identificar 100 espècies d'ocells. Un objectiu assumible per un inexpert. Que quedi clar no som caçadors d'espècies, no és una competició ni un esport, només un entreteniment i una forma de valorar els nostres progressos. Si assolim el nostre objectiu voldrà dir que ens ho hem pres seriosament i si no l'assolim però hem disfrutat ens donarem per satisfets.
Si durant aquest any sols veig cada dia Bernats Pescaires seré el paio més feliç del món. Setmanalment publicaré els meus progressos, començo de zero. Llàstima que el 31 de desembre anés a Sils, no em serviran!
No és un objectiu és un barem. Una forma d'examinar-nos a final d'any. Al cap de poques setmanes per augmentar la llista ens obligarà a esforçar-nos a reconèixer espècies que no dominem, a sortir al camp. És a dir a millorar la nostra identificació.
Un objectiu per un any: Veure i identificar 100 espècies d'ocells. Un objectiu assumible per un inexpert. Que quedi clar no som caçadors d'espècies, no és una competició ni un esport, només un entreteniment i una forma de valorar els nostres progressos. Si assolim el nostre objectiu voldrà dir que ens ho hem pres seriosament i si no l'assolim però hem disfrutat ens donarem per satisfets.
Si durant aquest any sols veig cada dia Bernats Pescaires seré el paio més feliç del món. Setmanalment publicaré els meus progressos, començo de zero. Llàstima que el 31 de desembre anés a Sils, no em serviran!
No és un objectiu és un barem. Una forma d'examinar-nos a final d'any. Al cap de poques setmanes per augmentar la llista ens obligarà a esforçar-nos a reconèixer espècies que no dominem, a sortir al camp. És a dir a millorar la nostra identificació.
Lliçó 2: On i quan?
La primera aproximació a la resposta seria fàcil. Sempre i a tot arreu. Estem envoltats d'ocells i molt més del que ens sembla. Hi han ocells que s'han adaptat a viure en medi urbà i ocells que ens acompanyen durant tot l'any. Així que sempre pots estar atent, anant en tren per exemple va ser la primera vegada que vaig veure un cabussó emplomallat. O mira't el blog dels ocells del barcelona. Fa observacions molt interessants als parcs de Barcelona, et quedaràs parat.
Però això no deixa de ser mitja veritat hi han llocs més bons i moments més bons per veure ocells.
On?
Les zones més riques per veure ocells són les zones humides. Ja que podrem veure la majoria d'ocells de les zones mediterrànies més els específics del les zones humides i no només al Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà. Hi ha moltes basses i estanys al nostre país ( Sils, Torredembarra, Delta del Llobregat, aiguabarreig, estany Ibars...) a part quan parlem de zones humides també estem parlant dels boscos de ribera i dels rius del nostre país.
A part són les úniques zones que tenen una infraestructura per veure ocells ( amagatalls, recorreguts, centres d'informació...) i on regularment es fan sortides divulgatives. Per això normalment quan descrigui zones seran zones humides.
Però si només anéssim a les zones humides mai podríem veure una ganga o un trencalòs. Així una cosa que aviat aprendre'm és a associar els ocells amb el seu entorn.
Quan?
Encara que pots veure ocells durant totes les hores del dia n'hi han de millors. Els ocells que tenen un comportament diürn s'activen especialment al matí per alimentar-se i es tornen més passius amb el migdia i tornen a activar-se al final del dia. Però clarament és millor la primera hora del matí. Per veure ocells s'ha de matinar. Ho sento pels dormilegues però és així.
També hi han millors èpoques que altres. A Catalunya tenim els ocells del nord d'Europa que venen a hivernar i els ocells del nord d'Àfrica que venen a l'estiu. Així que l'hivern i l'estiu hi ha més varietat.
En conclusió qualsevol lloc i qualsevol moment és bo per veure ocells però n'hi han de més bons. Les zones humides a l'hivern i l'estiu i de bon matí. Però si no diversifiques deixaràs de veure moltes espècies.
Però això no deixa de ser mitja veritat hi han llocs més bons i moments més bons per veure ocells.
On?
Les zones més riques per veure ocells són les zones humides. Ja que podrem veure la majoria d'ocells de les zones mediterrànies més els específics del les zones humides i no només al Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà. Hi ha moltes basses i estanys al nostre país ( Sils, Torredembarra, Delta del Llobregat, aiguabarreig, estany Ibars...) a part quan parlem de zones humides també estem parlant dels boscos de ribera i dels rius del nostre país.
A part són les úniques zones que tenen una infraestructura per veure ocells ( amagatalls, recorreguts, centres d'informació...) i on regularment es fan sortides divulgatives. Per això normalment quan descrigui zones seran zones humides.
Però si només anéssim a les zones humides mai podríem veure una ganga o un trencalòs. Així una cosa que aviat aprendre'm és a associar els ocells amb el seu entorn.
Quan?
Encara que pots veure ocells durant totes les hores del dia n'hi han de millors. Els ocells que tenen un comportament diürn s'activen especialment al matí per alimentar-se i es tornen més passius amb el migdia i tornen a activar-se al final del dia. Però clarament és millor la primera hora del matí. Per veure ocells s'ha de matinar. Ho sento pels dormilegues però és així.
També hi han millors èpoques que altres. A Catalunya tenim els ocells del nord d'Europa que venen a hivernar i els ocells del nord d'Àfrica que venen a l'estiu. Així que l'hivern i l'estiu hi ha més varietat.
En conclusió qualsevol lloc i qualsevol moment és bo per veure ocells però n'hi han de més bons. Les zones humides a l'hivern i l'estiu i de bon matí. Però si no diversifiques deixaràs de veure moltes espècies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)