dilluns, 9 de febrer del 2009

LLIÇÓ 6: L'idioma dels ocells

Bàsicament els ocells parlen en llatí (nomenclatura científica) que és una llengua franca que permet la comunicació a tots aquells que ens agrada aquest món. Però també parlen altres llengües, naturalment el català entre elles, però amb un clar predomini de l'anglès.

El meu consell és que t'aprenguis els noms en les dues llengües. El dia a dia, molts fem servir els noms populars en català (quadern d'observacions, guies, blogs...) i d'altra banda són molt més fàcils de memoritzar i d'utilitzar. Però en àmbits més acadèmics, o d'observadors més seriosos només utilitzen el científic. També si vas a l'estranger, o fora el domini del català això et permetrà utilitzar el material d'allí o comunicar-te amb altres observadors.

En el tema del català hi ha dos problemes. Els ocells comuns tenen una forta empremta dialectal. Se'ls anomena de forma diferent a diferents llocs; sent espectacular a les Illes on gairebé cap nom coincideix. I els ocells no comuns, no tenen noms populars i se'ls van inventar al traduir les guies, per tant també et pots trobar diferències entre elles. Però almenys per a mi són molt més útils d'emprar.

El meu consell: és que utilitzis els noms de la teva guia (o de la teva variant dialectal si el coneixes) i que en les teves anotacions t'acostumis a escriure'l també el científic. Així a poc a poc els coneixeràs els dos sense esforç.

Per la meva banda ja s'han acabat les lliçons bàsiques ara ja pots iniciar-te en aquest món i ja comencen les lliçons secundàries, les de reconeixement d'ocells. No esperis gaire, no en sé molt més.